About us
MONTUÏRI
Aloy - Sa Saga des Alois de Montuïri.Es meu trastatarabuelo Pere Josep Aloy Picornell (1776-1832) de ``Sa Possesió des Puig Moltó´´. Va esser es que va iniciar sa saga des Alois de Montuïri per mitjà des seu fill Pere Josep Aloy Ramis (germà des meu rebesavi Francesc Aloy Ramis).
Llinatge originari de Sencelles. Primera documentació el 1819. A Montuïri coexisteixen el llinatge Aloy i el malnom Eloi, el primer provinent d’una família originària de Sencelles, arrendataris de la possessió des Puig Moltó i el malnom Eloi, que prové del nom de pila Eloi portat per la família Pomar, el qual ha deixat la seva empremta en noms de casa com Ca´n Eloi i Ca ses Eloies. Pere Josep Aloy Picornell (1776-1832) era casat amb Catalina Ramis Vallès (1770-1846), ambdós naturals de Sencelles. El padró de població de l’any 1824, registra aquesta família a la possessió des Puig Moltó: Pere Josep Aloy Picornell (n. 1776), l’esposa Catalina Ramis Vallès (n. 1770) i els fills Magdalena Aloy Ramis (n. 1807c), Guillem Aloy Ramis (n. 1808c), Francesc Aloy Ramis (n. 23-10-1809), Margalida Aloy Ramis (n. 1816c) i Pere Josep Aloy Ramis (n. 1818c), tots ells naturals de Sencelles. El document precisa que feia 5 anys que residien a Montuïri, per la qual cosa arribaren a la possessió l’any 1819. El 1832, morí Pere Josep Aloy Picornell: «Pedro José Aloy Picornell, del Puig Moltó, murió a los siete días del mes de diciembre de este año de 1832 y a la edad de 57 años. Recibió la extremaunción. Era hijo de Guillermo Aloy Amengual y de Margarita Picornell Gelabert, natural de Sancellas y vecino de esta. No consta disposición testamentaria. Esposa, Catalina Ramis Vallés. Funeral en el lugar de Pina». El 1846, finí la seva esposa, Catalina Ramis Vallès: «Catalina Ramis Vallés, murió a los veinte y un días del mes de marzo 1846, viuda de 76 años, en el predio Son Company, hija de Francisco Ramis Sastre y de Margarita Vallés Munar, de Sancellas. No consta testamento. Fue enterrada en el cementerio de Pina». No podem precisar quants d’anys estigueren a la possessió des Puig Moltó, presumiblement foren 16 anys, ja que encara els trobam registrats en el padró de població de l’any 1834. Sembla que posteriorment passaren a Son Company, ja que en aquella possessió finí la viuda Catalina Ramis Vallès, el 1846, on el fill Francesc Aloy Ramis era l’arrendatari. Dels cinc fills del matrimoni, solament un arrelà a Montuïri, Pere Josep Aloy Ramis (1818-1881) conegut amb el malnom Serena. Els altres germans sembla que retornaren a Sencelles o passaren a viure al lloquet de Pina, on foren sepultats els seus pares. Així donçs, seguirem la descendència del fill petit de la família, Pere Josep Aloy Ramis, el genearca de la branca montuïrera del llinatge Aloy: 1. Pere Josep Aloy Ramis (1818-1881) Serena Fill de Pere i de Catalina. Natural de Sencelles, ferrer d’ofici, segons els padrons de població. Matrimonià amb Antònia Aina Miralles Gomila (1814-1886) Pieres, natural de Montuïri, filla de Francesc i d’Antònia; a l’acta de defunció de l’Arxiu Parroquial, la trobam registrada com «la viuda Serena» i morí als 72 anys, viuda, al seu domicili del carrer de Baix núm. 16. 17 Pere Josep Aloy i Antonina Aina Miralles tengueren vuit fills i tots ells portaren el malnom Serena. Vet ací la seva descendència: 1. 1. Pere Josep Aloy Miralles (1840-1892) Serena Fill de Pere Josep i d’Antònia. Religiós. Ordenat jesuïta a Portugal, exercí l’apostolat a Roma, París i Moçambic. Morí el 1892, a l’edat de 52 anys, a la població de Quintamano (Moçambic) a conseqüència d’unes febres (Arbona, 2001: 62). 1. 2. Catalina Maria Àngela Aloy Miralles (1842-1926) Serena Filla de Pere Josep i d’Antònia. Era casada amb Jordi Gual Garau (1813-1907), natural de Porreres, el qual havia enviudat d’Isabel Maria Noguera.1. 3. Antònia Aina Aloy Miralles (1846-1927) Serena Filla de Pere Josep i d’Antònia. El 1884 matrimonià amb Sebastià Pocoví Puigserver (1846-1894), fuster d’ofici, fill de Rafel natural de Montuïri i de Margalida Puigserver natural de Porreres. Estaven domiciliats el 1884 al carrer Mediodia (des Mig) núm. 5 i aquí va néixer el fill Rafel. El 1889 s’havien traslladat al carrer Major núm. 14. Antònia i Sebastià tengueren un fill pubil, el qual fou conegut amb el malnom de la mare: 1. 3. 1. Rafel Pocoví Aloy (1885-1949) Serena Fill d’Antònia Aina i de Sebastià. Fuster d’ofici, era casat amb Miquela Mayol Clar (1892-1929), filla de Pere i de Margalida. El 1924, s’havien traslladat al domicili dels seus pares, al carrer Major núm. 16. Rafel i Miquela tengueren tres fills: 1) Antonina Aina Pocoví Mayol (1916-2002) Serena, casada amb Miquel Verger Socias (1917-1996) de Pola o de Son Palou. 2) Sebastià Pocoví Mayol (1922-1994) Serena, militar, coronell d’artilleria, casat amb Maria Servera Garau (n. 1929c) de Son Toni Coll. 3) Pere Pocoví Mayol (1925-1927) no va superar els dos anys d’edat. 1. 4. Maria Aloy Miralles (1849-1876) Serena Filla de Pere Josep i d’Antònia. Religiosa. Fou mestra i vicerectora del col•legi de la Puresa, des de 1872. Morí als 27 anys de tuberculosi pulmonar (Arbona, 2001: 76). 1. 5. Magdalena Aloy Miralles (1851-1936) Serena Filla de Pere Josep i d’Antònia. Matrimonià, ja granada, als 44 anys d’edat amb Miquel Ribas Antic (1838-1910) Borraió, de 56 anys, viudo de Jerònia Miralles Sampol (m. 1880) Menut. 18 Magdalena Aloy i el viudo Miquel Ribas es casaren a les tres i mitja del matí el dia onze de maig de 1895 i oficià el sagrament el prevere Rafel Nicolau Gual, regent de la parròquia de Montuïri. Era usual, a la societat mallorquina d’aquella època, celebrar els enllaços matrimonials de viudos a hores intempestives. És ben segur que no foren escàpols de la sàrria i esquellots19 que presumiblement els muntaren cada vespre, almanco durant una setmana. Miquel Ribas, morí als 72 anys, el 23 de setembre de l’any 1910 i havia format part durant molt anys de l’ajuntament montuïrer: fou procurador síndic el 1877; regidor el període 1878-1886; procurador síndic el 1887; altra vegada regidor el 1888-1890; batle des del 24 de gener de 1891 fins l’1 de juliol de 1891; primer tinent de batle des de l’1 de juliol de 1891 fins el 27 de desembre de 1891. La viuda Magdalena Aloy, de 85 anys, estava domiciliada el 1936 al carrer Pi i Margall (Major) núm. (?) No varen tenir descendència. 1. 6. Joan Baptista Aloy Miralles (1856-1939) Serena Fill de Pere Josep i d’Antònia. Era casat amb Joana Aina Verger Torres (1850- 1918) filla de Miquel i d’Antònia Aina. Joana Aina Verger era viuda de Bartomeu Mesquida Cerdà (1848-1875) Rebent, mort als 27 anys, de pulmonia, amb el qual havia tengut dos fills. Joan Aloy i la seva esposa, Joana Aina Verger, estaven domiciliats el 1879 al carrer de la Barrera (Pare Vicenç Mas), núm. 11 (Ca na Margalida Bella). Joan Aloy, fou l’impulsor del Partit Conservador del poble, juntament amb Joan Verger Fraret, Joan Verd Potecari Verd, Joan Manera de ca s’Hereu i Joan Garau de Mianes. 20 Formà part diverses vegades de l’ajuntament montuïrer. Fou batle per primera vegada el 1901 i posteriorment ho va tornar ésser tres vegades més, entre el 1904 i el 1922. El 1889, estava per amo a la possessió de Tagamanent. Seguint Arbona (2001: 79) tenia llogades les possessions de Malesherbes, Polo, Son Company, Son Trobat i sa Mata Nova, on tenia per amitgers, entre ells, alguns membres de la família dels Piedosos (descendents del seu fillastre Joan Mesquida Rebent). Joan Aloy i Joana Aina Verger tengueren dues filles: 1) Antònia Maria Aloy Verger (n. 1882) Serena, casada amb Miquel Clar Sastre (1866-1938), militar, amb la graduació de tinent, natural de Randa (Algaida). 21 2) Joana Maria Aloy Verger (1884-1965) Serena, casada amb Joan Antoni Ramonell Miralles (1875-1965) Matxo. 1. 7. Francesc Aloy Miralles (1854-1890) Serena Fill de Pere Josep i d’Antònia. Caminer d’ofici, matrimonià amb Coloma Serra Marimon (1860-1938) Catxona? i estaven domiciliats el 1889 al carrer de Palma núm. 29 (Can Jordi Bruixó). Francesc i Coloma varen tenir cinc fills, dels quals solament en sobrevisqueren dos: 1) Pere Josep Aloy Serra (1880-1966) Catxó, casat amb Catalina Garau Company (1892-1981) Bruixona. 22 2) Damià Aloy Serra (1883-1966) Catxó, casat amb Catalina Manera Garau (1892-1978) Carro. 23 1. 8. Margalida Aloy Miralles (1857-1927) Serena Filla de Pere Josep i d’Antònia. Era casada de primeres núpcies amb Bartomeu Bauçà Cerdà (1856-1886) Pelut, fill de Bartomeu i d’Aina. Estaven domiciliats, el 1884, al carrer de la Carnisseria (Costa i Llobera) núm. 5 i aquí va néixer el fill Bartomeu, que veurem tot seguit: 1. 8. 1. Bartomeu Bauçà Aloy (1884-1918) Llull Fill de Bartomeu Bauçà Cerdà (m. 1886) Pelut i de Margalida Aloy. Prevere. Ordenat l’any 1908, fou vicari de Montuïri fins l’any 1913 en què fou nomenat rector de Llorito pel bisbe Pere Joan Campins. Morí a Llorito el 28 de febrer de 1918 (Cortès, 1999: 213). Segons Miralles (1995: 125) deixà inèdit un diari sobre els esdeveniments de la vida local montuïrera de principis del segle XX. La viuda Margalida Aloy Miralles, es va casar de segones núpcies amb Miquel Gomila Manera (1859-1923) Llull, ferrer d’ofici. Fou coneguda com la madona de Can Llull. Estaven domiciliats el 1889 al carrer Major núm. 25. Margalida i Miquel tengueren quatre fills, dos dels quals finiren poc temps després de néixer. Aquests són els altres dos fills: 1) Gabriel Gomila Aloy (1887-1959) Llull, 24 casat amb Isabel Horrach Amengual (1891-1942) de Ca ses Comunes, filla de Sebastià i de Catalina, natural d’Algaida. 25 Estaven domiciliats el 1924 al carrer Major núm. 31 (Can Llull). Gabriel i Isabel tengueren nou fills i tots ells han portat el malnom Llull o de Can Llull. 2) Josep Gomila Aloy (1892-1950) Llull. Metge. Morí a Petra. No tenim més dades sobre ell. Seguint les vicissituds del llinatge Aloy i el malnom associat Serena, ambdós originaris de Sencelles, introduïts a Montuïri el 1819, hem constatat com Pere Josep Aloy Ramis, el genearca de la nissaga, fou identificat inicialment per la comunitat montuïrera com de na Pieres, malnom de la seva esposa Antonina Aina Miralles Gomila, natural de Montuïri. Posteriorment el malnom Serena es va imposar i així fou conegut ell i tots els fills. La descendència dels seus fills fou identificada amb el malnom del contraent respectiu (Carro, Llull, Bruixó, Catxó, de Can Carreró, Clar o de Cas Tinent, de ses Donades, Matxo...). Solament una branca d’aquesta família ha conservat el malnom Serena fins a l’actualitat, a través dels descendents del matrimoni format per Rafel Pocoví Aloy (n. 1885) Serena i Miquela Mayol Clar (1892-1929). Malgrat ésser un malnom conegudíssim, actualment es troba en vies d’extinció, ja que la darrera generació d’aquesta branca ha estat identificada amb un altre malnom. Respecte del llinatge Aloy, vigorós actualment, perviu a través de la descendència dels matrimonis formats per Jordi Aloy Garau (n. 1922c) Bruixó, casat amb Antònia Vaquer Sampol (1930-2010) Carrerona i de Francesc Aloy Garau (1926-2006) Eloi i Margalida Lladó Miralles (1930-2008) Reus. Curiosament, tant el pare com els dos fills d’aquest darrer matrimoni, en Josep i en Francesc porten el malnom Eloi.